Curar la piel

Hi va haver un temps en què els tatuatges s'associaven a personatges d'entorns marginals, com ara mariners, presidiaris o freaks. Eren una provocadora declaració d'intencions: "He tornat des d'un altre lloc". Avui dia, el tatuatge s'ha universalitzat i ha perdut aquesta condició. El mateix autor els llueix i declara: "Tatuar-se és una festa. Per a nosaltres que ens marquem, tatuar-se és la festa imaginable més gran, una barreja de vot solemne i estratagema infantil". Aquest és un assaig sobre una subcultura que ha esdevingut cultura. Què impulsa a tatuar-se? Què es vol declarar amb això? Els motius poden ser rituals, identitaris, decoratius... Curar la pell parla de la història i l'evolució dels tatuatges, el significat, la presència en novel·les i pel·lícules; d'artistes tatuadors, del cos com a llenç i com a mapa. Però, com els tatuatges, parla sobretot de la vida: vincles, emocions i sentiments; de com vivim i com podríem fer-ho, potser amb un ritme més lent, més atents al pas del temps, a fer que les coses perdurin.