Cuentos de tatuajes

Diu John Miller, l'editor d'aquesta antologia, que la irrupció en 2011 de la Barbie Tatuatges va ser el signe definitiu que "tatuar havia deixat de ser un clar distintiu antisocial"; quedava, com a molt, "nostàlgia pels vells temps en què marcar-se la pell tenia la força inequívoca de la raresa". Rareses són, en efecte, aquests quinze Contes de tatuatges (1882-1952) on el tatuatge s'associa amb el criminal, el aventurer, el pervers, però també amb l'art i l'amor. Autors coneguts com Hjalmar Söderberg, Jun'ichiro Tanizaki, Saki, Heimito von Dederer, Egon Erwin Kisch i Roald Dahl conviuen amb altres oblidats però que també van veure en el tatuatge un motiu inspirador: un record d'un passat que es vol oblidar, un clau secreta, una marca de lleialtat, un símbol eròtic... de vegades una maledicció, sempre un misteri, el tatuatge dóna peu a inquietants fabulacions entorn de la identitat, la comunitat, el rebuig social, el sentiment místic i l'encant pervers.