Cuanto más profunda es el agua, más feo es el pez

Edie té setze anys quan descobreix a la seva mare agonitzant després d'un intent de suïcidi. A el mateix temps, Mae, la seva germana, és presa d'un d'aquests tràngols que responen als foscos estats d'ànim de la seva mare. Després de l'esdeveniment, totes dues han de anar-se a viure amb el seu pare, amb qui havien perdut tot contacte. La malenconia i la nostàlgia de les dues nenes i les seves contradictoris sentiments cap al pare fan que comencin a seguir camins oposats, irreconciliables i destructius, incapaços de donar forma i sentit a el dolor que ha anat sedimentant en les profunditats. Les múltiples veus que componen aquest llibre, els seus personatges inoblidables, la dissecció inaudita dels nostres secrets; tot això fa que aquesta novel·la barregi com cap l'estil més refinat amb les emocions i pors més estripats que tots alberguem: els que procedeixen de les aigües més profundes de les nostres històries familiars.