Cuando los animales sueñan

Ja sigui al teu sofà oa TikTok, segur que has vist un gos que mentre dorm mou les potes, gruny o olora. Hauràs pensat que està somiant, doncs, per què seríem els humans els únics somiadors sobre la Terra? Tot i això, i encara que costi creure-ho, el primer article científic sobre el somni dels animals es va publicar el 2020 i el primer llibre sobre el tema el tens a les mans. Com és possible? La raó és senzilla: a la manera d'un autoengany col·lectiu, el gruix de la comunitat científica continua negant dogmàticament que els animals somiïn perquè aquest fet atemptaria contra la divisòria tradicional entre humanitat i animalitat. I és que somiar no és banal: implica l'ús d'unes facultats que durant mil·lennis hem considerat pròpies tan sols dels humans, i de les quals se'n deriva l'estatut ètic i els drets inalienables que ens assignem en exclusivitat. Si reconeixem que els animals somien, ja no els podrem veure com a simples masses de matèria orgànica, sinó com a éssers conscients i arquitectes de les seves pròpies realitats, plens i inviolables. El rebuig de la interioritat animal (inclosa l'onírica) esdevé així fàcilment desinterès pel benestar animal. Centrant la seva indagació en éssers tan diferents com gossos, gats, aus, pops, ximpanzés o balenes, David M. Peña-Guzmán, especialista en l'àmbit de la zoologia i en la teoria de la consciència, ens guia en un viatge al·lucinant -que reuneix amb mestria el rigor investigador, el dinamisme narratiu i l'agudesa poètica- per la interioritat psíquica dels animals i pels debats científics, filosòfics i ètics que aquesta convoca. És molt probable que després de llegir aquest llibre no et preguntis ja més si els animals somien o no, sinó perquè serveixen els seus somnis dins de la gran aventura de l'evolució. I, en qualsevol cas, mai no tornaràs a veure els animals de la mateixa manera.