Cuando España echó a andar

El 23 de novembre de 1221 neix a Toledo el rei Alfons X, anomenat el Savi, i al cap de pocs mesos serà nomenat hereu a la nova catedral d'estil gòtic de Burgos. Quan el 1252, després de la mort del seu pare Ferran III, Alfons X es converteixi en rei de Castella i Lleó, la situació del regne serà molt diferent de la de quan va néixer. El monarca viurà una expansió sense precedents de les fronteres dels regnes hispans cap al sud, que fins i tot arribarà a l'altra banda de l'Estret. És aquí, en aquesta terra fronterera constantment depassada per l'empenta cristiana, on es constituirà una organització de l'Estat l'acció de la qual tindrà com a resultat la nació espanyola, que aglutinarà davant de l'islam una població molt variada procedent de tot arreu de la Península. Gallecs, bascos, castellans, aragonesos o catalans, entre d'altres, es fondran per la doble via del repartiment territorial i de l'enllaç genealògic (del patrimoni i del matrimoni), i tots adquiriran la condició d'espanyols. A partir del segle XIII Espanya es transformarà en una nació clau de la història la influència de la qual assolirà escala global.