Cuando éramos felices y no lo sabíamos

Aquest no és un llibre sobre política. Tampoc no és un reportatge o una anàlisi sociològica. És la crònica d'una escriptora que intenta entendre què passa quan es viu en un estat d'emergència prolongat; què passa quan la vida segueix, malgrat tot, i les persones es resignen a viure-la enmig de la runa. Fugint dels grans discursos polítics o els titulars de premsa, aquesta obra ens mostra el dia a dia dels veneçolans i, amb això, els efectes de l'Estat a la vida quotidiana. A partir de quatre viatges de Colòmbia a Veneçuela, Melba Escobar ens revela, de manera extraordinària, una altra geografia: la de l'home del barri popular o la dona de classe mitjana que subsisteixen al mig de la greu crisi econòmica i política; i la dels qui s'han vist obligats a emigrar i sobreviuen en condicions extremes. Es tracta d'una mirada al poder dels éssers humans per donar un sentit renovat a les coses, treure forces d'on no n'hi ha i reinventar el present. Carregat d'humanitat i respecte per l'altre, aquest llibre, que discorre completament a partir del diàleg amb la gent corrent, ens parla no només de Veneçuela, sinó també de les conseqüències de l'erosió de la democràcia en el quefer diari de la població, una realitat premonitòria per a molts altres països.