Cruces de memoria y olvido

El franquisme mai no va voler oblidar la guerra civil i, des de l'inici de la dictadura, aquest record es va concretar en milers de monuments erigits a pobles i ciutats de tot el país. Sota el control de les autoritats, el mite dels "caiguts per Déu i per Espanya" va fixar la dicotomia entre els bons i els dolents espanyols, va sotmetre i unificar la memòria a uns fins polítics partidistes i nacionalitzadors, va enaltir i legitimar el dictador, va determinar l'espai públic i fins i tot els materials a utilitzar, i va establir al mausoleu del Penjolls el seu ideal estètic, polític i ideològic. A través d'una ingent i diversa documentació, l'historiador Miquel Àngel de l'Arc Blanc reconstrueix tant la història concreta d'aquells monuments disseminats per tota la geografia, com el seu paper en la propagandística i manipuladora memòria franquista sobre la guerra civil, els vestigis dels quals -físics i ideològics- han condicionat el relat, el record i el paisatge de la història contemporània d'Espanya.