Corazón tan blanco

"No he volgut saber, però he sabut que una de les nenes, quan ja no era nena i no feia gaire que havia tornat del seu viatge de noces, va entrar a la cambra de bany, es va posar davant del mirall, es va obrir la brusa , es va treure la sustentació i es va buscar el cor amb la punta de la pistola...". Aquest és el ja llegendari començament d'un clàssic contemporani, Cor tan blanc, el protagonista i narrador del qual, Juan Ranz, prefereix sempre no saber, conscient del perillós que resulta escoltar: les orelles no tenen parpelles, i el que els arriba ja no es oblida. Traductor i intèrpret de professió, és ell ara el casat recentment, i en el seu propi viatge de nuvis, a l'Havana, abocat al balcó, és confós per una desconeguda que espera al carrer, i sense voler escoltar una conversa d'hotel. A partir de llavors "presentiments de desastre" envoltaran el matrimoni. Però la clau d'aquest malestar potser és el passat, ja que el seu pare es va haver de casar tres vegades perquè ell pogués néixer.