Contra los gourmets

La gastronomia és l'art de fer de la necessitat (d'alimentar-se) virtut? O és simplement "una metàfora exemplar d'hipocresia de la cultura"? Entre l'instint humà i la referència culturalista més subtil, la gastronomia ocupa un ampli espai de sabers i sabors, de reflexió intemporal i fugacitat històrica: la gastronomia, com la mateixa religió, és una cultura. I la gastronomia, com la mateixa religió, té els seus oficiants, els cuiners i els seus teòlegs; un va ser l'autor d'aquesta obra, Manuel Vázquez Montalbán. Contra els gourmets presenta un savi repàs de la història, la sociologia i la filosofia dels fogons i les estovalles, així com una descripció de les cuines occidentals, amb especial atenció a la francesa i l'espanyola, i una pertinent reflexió sobre els "plaers elementals" que són el pa, el vi i el formatge, menjars de pelegrins i pobres. Una col·lecció de textos, en definitiva, concebuda per despertar les més altes passions, i que sintetitza la capacitat humana per fer sublim allò vulgar, comparable únicament a la que té de fer vulgar allò sublim. És l'obra que, sens dubte, Carvalho hauria aprovat.