Contra Hitler y Stalin

La Resistència a Europa va començar en el mateix moment en què l'Alemanya nazi per una banda i la Unió Soviètica de l'altra van envair Polònia. Immediatament es van formar moviments de reacció interns i externs a aquestes. Les invasions successives dels països d'Europa Occidental per part del nazisme; de Grècia i els Balcans pel feixisme italià; i dels Països Bàltics, Bessaràbia i Carèlia per part dels soviètics van fer aflorar grups similars en contra d'aquestes ocupacions i dels seus sistemes dictatorials imposats. De vegades eren grups petits, altres de mida considerable; i els van combatre tant amb les armes com amb la propaganda i la contrainformació. Van ser el que s'ha anomenat "l'exèrcit de les ombres", glorificat al llarg dels anys tant pel cinema com per la literatura. La Segona Guerra Mundial no va concloure fins que a finals dels anys cinquanta no es van donar per vençuts o van ser exterminats els últims guerrillers a Grècia, Romania, Lituània, Ucraïna, als boscos polonesos i també a Espanya. Aquests grups partisans havien succeït a aquella clandestinitat antinazi o antisoviètica, i de vegades a totes dues. Fins i tot el ressorgiment del maquis espanyol a partir del 1944 estava més vinculat a les experiències partisanes de França i de la Unió Soviètica, que pròpiament amb la nostra Guerra Civil, raó per la qual queda inclosa al llibre. Contra Hitler i Stalin intenta explicar el fenomen de la resistència, analitzant com i per què unes persones es van negar a acceptar un poder polític imposat i aliè. Estudia les maneres en què es va dur a terme, les seves diferents estratègies i fonts ideològiques que la van inspirar, el context de guerra i postguerra en què es van desenvolupar, així com el seu denominador comú, que ens permetin explicar-nos per què la resistència va prendre aquelles formes en aquell moment concret.