Confesiones de un joven novelista

"Aquestes conferències es titulen Confessions d'un jove novel·lista, i es podria preguntar per què, tenint en compte que ja he complert més de setanta anys. Però resulta que vaig publicar la meva primera novel·la, El nom de la rosa, el 1980, de manera que vaig començar la meva carrera com a novel·lista fa cosa de trenta anys. Em considero, per tant, un novel·lista molt jove i certament prometedor". Així comença aquest llibre en què el gran intel·lectual explica com es va acostar a la ficció i ja és un assagista de prestigi, com prepara cadascuna de les seves novel·les abans de posar-se a escriure, com crea els seus personatges i la realitat que els envolta. També ens parla de l'ambigüitat que manté l'escriptor perquè els seus lectors se sentin lliures de seguir el seu camí a l'hora d'interpretar un text, així com de la seva capacitat per generar-hi emocions. Per què en general no plorem quan algú ens explica que la seva parella ho ha abandonat i, en canvi, molts ens emocionem en llegir l'episodi de la mort d'Anna Karénina?