Cómo dinamitar un oleoducto

El canvi climàtic és una realitat inapel·lable. Tot i això, després de dècades de campanyes de peticions, protestes i manifestacions, la indústria fòssil segueix creixent, igual que les temperatures, el nivell dels mars i altres fenòmens climàtics extrems. Si ens ho estem jugant absolutament tot, la nostra vida i el nostre futur, per què no hem anat més enllà de la protesta pacífica? Andreas Malm (expert mundial en canvi climàtic, a més de militant compromès amb el sabotatge de mines de carbó i vehicles hipercontaminants) llança una crida ardent perquè el moviment climàtic intensifiqui i diversifiqui les seves tàctiques amb l'objectiu d'evitar el col·lapse ecològic. Així, Malm ens ofereix una breu història de la consecució dels nostres drets fonamentals (de l'abolició de l'esclavatge a la Primavera Àrab, passant per la revolta de les sufragistes, les lluites obreres i el Moviment pels drets civils) i conclou de forma irrefutable que, en tots aquests casos, la destrucció de la propietat i la violència van ser imprescindibles per obtenir els privilegis que avui gaudim molts i donen sentit a les nostres existències. Conseqüentment, ara que està en risc el dret a la vida, necessitem aturar immediatament l'extracció de combustibles fòssils destinada a continuar enriquint uns quants. Com? Vinculant la militància climàtica a un corrent anticapitalista ampli. Recordant que la lluita per arribar a final de mes i per evitar la fi del món són la mateixa. Atrevint-nos a posar cara al nostre enemic: "Més capes de gel, menys jets privats". Assumint que ens juguem massa perquè el moviment climàtic segueixi sent el cosí educat de la gran família de l'agitació social. Aprenent a pertorbar la normalitat del capital fòssil i de les seves inversions amb les nostres accions i els nostres cossos.