Cómo conocí al sembrador de árboles

Encara que tots els relats aquí reunits han estat escrits fora de Cuba, és important recordar, no obstant, que van prendre forma en aquesta altra Cuba inesgotable que Abilio Estévez, per bé o per mal, comporta. I aquests relats volen respondre el secret d'un país en perill d'extinció. La seva intenció és capgirar la història que han viscut els cubans, observar-la des d'un altre punt de vista, un lloc llunyà on no arriben els tòpics i les lloances, i procurar entendre la voràgine en què s'ha transformat l'illa. Històries que són testimonis d'un fracàs. Que volen donar fe del desig de viure fins i tot enmig de tanta frustració i enfonsament. Els seus protagonistes han perdut el record o resulta que recorden massa -l'altra forma d'oblit-. Són personatges que creen una realitat paral·lela per suportar la mesquinesa del dia a dia. Que enmig d'un desastre incomprensible es proposen resistir.