Comadres

Les vint-i-un narracions que componen aquest llibre parlen, d'una manera o altra, de mares. Però també de les intencions i les pulsions de ser o no ser mare. O de les múltiples i contradictòries maneres de ser o no ser mare. I del que comporta ser mare o no ser-ho, o del que s'emporta, potser per sempre en un i altre cas. De tot això tracten aquestes sòlides narracions de Goiatz Labandibar. I també, per descomptat, de les filles i els fills que confereixen a una dona l'estatus de mare, així com de les relacions i contradiccions que entre aquesta i aquells s'estableixen. En definitiva, els relats se centren en la forma de vida de les dones (no de "la dona" com a arquetip), i escruten aquest moment en què ser o no ser mare es converteix en una vivència nuclear. L'autora s'hi val de registres molt diversos. Algunes peces traspuen ironia, altres adopten cert aire de crònica, no són rars els relats que s'endinsen en la reflexió o en la història de dones i temps concrets. necessària. Totes les narracions, però, respiren una intenció literària comuna: indagar en la consciència dels personatges, sempre de la mà d'una curiositat sostinguda, a través dels raonaments que sustenten les seves accions i conductes. I certament aquesta intenció qualla en un esplèndid èxit literari.