Cochabamba

L'aigua d'atzar també pot dansar com a fum d'insomni o conversa de sobretaula sense temps. Així neix l'amistat a primera vista entre el diplomàtic francès Xavier Dupont i l'escriptor a qui demana escriure la novel·la de la vida de la seva mare, Caterina. Nascuda a Cochabamba, filla d'un potentat bolivià, oligarca adinerat i símbol de la tirania patriarcal, Caterina se sap la dona més bella del món i més encara quan per ordre del pare és trasterrada a París on levitarà núvols d'oropel, grans luxes i fer-se costat amb Coco Chanel, Edith Piaf... i Albert Camus. Catalina com a Princesa de Cochabamba es torna la més belle femme entre el tout París i protagonista d'una novel·la que semblaria conte de fades, si no fos completament verídica. Una novel·la de vodevil i rumbosa, la vida múrria i noctàmbula que va néixer en sobretaules per comptar i contagiar fins a quedar en tinta amb un ritme que conquereix el lector com una íntima celebració.