Clementine

Clementine Lane ha estat sempre partida: entre el que ha de ser i el que sent per dins, entre el que vol la seva mare i el que el món espera d'ella... Fa tres anys que està estancada a casa del seu xicot i sent que no pertany enlloc, que està perduda. Durant tota la seva vida ha donat voltes al voltant dels altres, anhelant, esperant que poguessin proporcionar-li una cosa semblant a una llar oa una excusa per combatre la soledat que porta a dins, però sembla que això mai no arriba i que està condemnada a ser així per sempre. Clementine Lane creu que per a ella no hi ha res més. I, tanmateix, quan apareix algú que la mira amb altres ulls, se li acudeix que potser no ha de viure com una lluna i que pot dibuixar la pròpia òrbita.