Claraboya

Alba a Lisboa. En un matí de mitjans del segle XX, la mirada del novel·lista treu el cap a la finestra d'un veïnat. S'anuncia un dia no gaire diferent dels altres: el sabater Silvestre, que obre el seu taller; Adriana, que parteix cap a la feina mentre a casa seva tres dones inicien una altra jornada de costura; Justina, que té davant seu un llarg dia jalonat per les disputes amb el seu brutal marit; la mantinguda Lidia, i l'espanyola Carmen, sumida en nostàlgies... Discretament, la mirada del novel·lista va baixant i, de cop i volta, deixa de ser simple testimoni per veure amb els ulls de cadascun dels personatges. Capítol a capítol, salta de casa a casa, de personatge en personatge, obrint-nos un món governat per la necessitat, les grans frustracions, les petites il·lusions, la nostàlgia de temps que ni tan sols van ser millors. Tot cobert pel silenci tediós de la dictadura, la música de Beethoven i una pregunta de Pessoa: Haurem de ser tots casats, fútils, tributables?