Civilización

Un viatger que recorregués el món el 1411 hauria quedat enlluernat per les imponents civilitzacions orientals. La Ciutat Prohibida estava en plena construcció a la Xina dels Ming; al Pròxim Orient, els otomans assetjaven Constantinoble. Per contra, els bel·licosos països d'Europa occidental, Anglaterra, Escòcia, Castella, Aragó, França i Portugal eren pobres i endarrerits, debilitats per les epidèmies, les pèssimes condicions sanitàries i les guerres incessants. Pel que fa a Amèrica del Nord, al segle XV era un espai poc habitat i anàrquic en comparació dels impressionants i organitzats imperis dels inques i els asteques. La idea que Occident pogués arribar a dominar la resta del món durant el mig mil·lenni següent li hauria semblat il·lusòria. I, no obstant, això va ser el que va passar. Què va permetre a la civilització occidental occidental dominar els aparentment superiors imperis orientals? Segons Niall Ferguson, Occident va aconseguir desenvolupar sis instruments poderosos, la competència, la ciència, l'imperi de la llei, la medicina, la societat de consum i l'ètica del treball. La qüestió fonamental avui és si Occident ha perdut el monopoli d'aquests sis ressorts del poder global. Per esbrinar-ho, Civilització ens porta a un extraordinari viatge arreu del món, del Gran Canal a Nanquín al palau de Topkapi a Istanbul, del Machu Picchu als Andes a l'illa del Tauró a Namíbia; de les altes torres de Praga a les esglésies secretes de Wenzhou. És la història dels vaixells de vela, els míssils, els títols de propietat, les vacunes, els pantalons texans i les bíblies xineses. És la versió definitiva de la història global contemporània.