Chantaje a una jueza

Defenestrada, però mai vençuda, Amàlia, una jutgessa d'un jutjat d'instrucció de Lugo, viu retirada a Navia de Suarna, i des de casa vermella contempla sovint la nit densa i bella, plena d'estrelles, de les indomables muntanyes d'Os Ancares . Ara treballa com a advocada resolent els petits assumptes dels seus habitants. El seu desig de justícia i reparació segueix intacte, no han acabat amb ell els que la van apartar de la carrera. Aleshores es va entossudir a destapar un macrocàs de corrupció en què estaven implicats polítics rellevants del Partit Demòcrata Cristià, que governa Galícia i Espanya esquivant un escàndol darrere l'altre, empresaris, advocats, jutges o magistrats del Suprem. Ja no és jutge, també ha deixat pel camí el seu matrimoni, la seva maternitat i bons amics, encara que n'ha fet altres de nous, com Flor, la propietària de la taverna O Burato, on Amalia menja cada dia amb les dues copes de mencía... O millor dit, menjava, ja que ha aparegut morta al seu llit al capvespre. Blanqueig de capitals, proxenetisme i prostitució, polítics subornats, advocats sense escrúpols, dos partits que se succeeixen al govern i que es cobreixen les esquenes al marge de la seva presumpta ideologia, jutges amb ànsies de poder...