Chacón

"Carme Chacón va viure sempre com si no tingués el cor al revés. Estava feta d'aquella pasta que segella el coratge amb sentiment i la disciplina amb entusiasme. No ho va tenir fàcil. Va lluitar, i molt. Tretze metges van assistir al seu naixement. Els primers dies ni li van posar nom, però va sobreviure." També va sobreviure als cops baixos de la política, al masclisme de l'època, a l'amor i al desamor ia una certa consciència de fracàs. La seva figura és símbol d'una generació que va créixer en llibertat i va creure en l'educació com a ascensor social. Chacón va trencar una cantonada del sostre de vidre que encara sotmet les dones en ser la primera ministra de Defensa d'un govern d'Espanya. Política de conviccions progressistes forjades a partir de la seva història familiar i amb un fort compromís amb la igualtat, va modernitzar les Forces Armades i va ser la dona que va estar més a prop de liderar el PSOE. Es va anticipar a la fractura de Catalunya amb Espanya i al moviment 15-M i va intentar renovar la vella política dels privilegis: "Quan diem esquerres, fem esquerres". La periodista Joana Bonet ha dedicat uns quants anys a escriure aquesta biografia tan íntima i veraç de la seva amiga Carme Chacón. Amb ella va compartir viatges, converses i experiències. El seu és un retrat emotiu, però reconstrueix els episodis menys coneguts de la política catalana. Amb el temps transcorregut des de la seva mort, el 2017, l'autora ens descobreix la faceta més humana d'una gran dona que va jugar un paper important a la vida d'aquest país i que, segons José Luis Rodríguez Zapatero, "va tenir un final polític petit la seva grandesa".