Celebración

En una part substancial d'aquest llibre es llegeix la poesia americana (en el sentit extens del terme) a la recerca dels trets comuns i característics que travessen el continent. Un, fonamental i no prou estudiat fins ara, és la preponderància del poema celebratori. A causa del destemps propi del seu desenvolupament, les literatures nacionals de les repúbliques americanes no van poder recolzar la seva fundació sobre epopeies o poemes heroics. Aquest vigor es va transmutar en una tessitura hímnica, precisament quan a Europa la poesia, després del romanticisme, prendria la deriva oposada, cap a l'elegíac. A partir d'una documentada fonamentació d'aquest "cant del present", que va de Whitman a Marianne Moore i Derek Walcott, i de Chocano i Darío a Neruda i Zurita, Dobry s'atura a l'obra de Juan L. Ortiz, el gran poeta del litoral fluvial rioplatenc. Un altre tret decisiu de la posició americana es concreta en la simultaneïtat de passat i present que, amb diverses modulacions, és a TS Eliot, Lezama Lima, Borges i Haroldo de Campos. Dobry estudia la configuració d'aquestes construccions antihistoricistes, en el substrat de les quals fa ressonar les idees de Benedetto Croce. El llibre aborda, a més, alguns fenòmens significatius de la creació poètica a Amèrica Llatina des de la segona meitat del segle xx, com l'homenatge a Darío de Juan José Saer, el primer dels antipoemes de Nicanor Parra, la "situació irregular" d'Enrique Lihn, els darrers escrits de Pizarnik o la "rechota democràcia" d'Alejandro Rubio, entre d'altres.