Carta a mi padre independentista

Si hi ha una qüestió candent a l'escenari polític espanyol, que conciti passions exacerbades i sobrevol de manera permanent la contesa partidària, aquesta és la qüestió catalana. Durant lustres, però molt assenyaladament en els darrers anys, l'aparent contenciós entre Catalunya (o una part d'aquesta, per ser exactes) i Espanya ha ofert una controvèrsia tan exaltada com irreflexiva, que ha originat i continua originant tensions en tots els àmbits de la societat. Anna Grau, catalana de soca-rel, escriu en aquestes pàgines la seva personal carta a Espanya, que també és una carta al pare, mort pocs mesos abans. A la seva obra l'autora apel·la a la raó i el seny, reflexiona sobre els motius fundats o ficticis d'aquest desencontre secular, i signa un text quallat de valentia, sinceritat i fondària. Un text en què es poden veure reflectits catalans i espanyols, espanyols i catalans, doncs, encara que no exempt de gosadia, aspira a plasmar el que tant ens uneix, per sobre de les barreres ideològiques, tantes vegades encoratjades per interessos purament espuris. El resultat és un llibre profund i alhora commovedor, de lectura obligada per als qui no tinguin ulleres i pretenguin formar-se un criteri propi, aliè a imposicions.