Cárcel de mujeres

El 14 d'abril del 1955, al luxós hotel Crillón de Santiago de Xile, l'escriptora María Carolina Geel va disparar diverses vegades la seva amant i el va matar a l'acte. No es van conèixer mai els motius (hi va haver els que van dir que va ser per gelosia; altres, una forma extravagant d'aconseguir notorietat). El crim va ser sonat a l'època i va valer a Geel tres anys de presó. De la seva estada a la presó (i com ha passat tantes vegades en la història de la literatura, des de Cervantes fins a Sade, Wilde o Genet), Geel va extreure una ocasió perfecta per escriure, gest ja de per si mateix transgressor, ja que unia l'escriptura del delicte i delicte de l'escriptura. Més enllà de la culpa o l'expiació, Geel descriu i reflexiona sobre l'univers carcerari femení, un món infranquejable i fosc, en una obra avançada alhora que barreja la ficció, el testimoni i l'autobiografia, i que va resultar molt trencadora en parlar de crims, de la vida a la presó i del desig entre dones. Per això, aquest llibre ocupa, per dret propi, un lloc únic a la literatura xilena.