Caravaggio

Michelangelo Merisi dóna Caravaggio va viure la més fosca i perillosa vida dentre els grans mestres de la pintura. Els ambients de Milà, Roma i Nàpols en què Caravaggio es va moure, i que Andrew Graham-Dixon descriu magníficament en aquest llibre, són els dels cardenals i les prostitutes, els de l'oració i la violència. Als carrers que circumdaven esglésies i palaus, les baralles i els duels eren moneda comuna. En una d'aquestes disputes, l'impetuós Caravaggio va matar un altre home i va haver de fugir a Nàpols i després a Malta, on es va escapar de presó després de veure's embolicat en un altre episodi violent. Ell mateix va ser víctima d'un intent d'assassinat a Nàpols temps després. Va morir mentre tornava a Roma a la recerca del perdó papal per als seus crims. Tenia 38 anys. Andrew Graham-Dixon va passar una dècada reunint les evidències conservades sobre la vida de Caravaggio per respondre en aquest llibre moltes de les qüestions que durant anys van desconcertar els investigadors. Revela les identitats de la gent corrent -sovint prostitutes i captaires- que el pintor va fer servir com a models per a les seves representacions d'escenes religioses clàssiques; descriu el que va passar realment durant aquest fatídic dol; i ofereix el relat més convincent publicat fins a la data de les extraordinàries circumstàncies de la seva mort. I al centre d'aquest relat se situa la reveladora interpretació que Graham-Dixon fa dels quadres de Caravaggio per mostrar com creava el seu drama, immediatesa i humanitat, i com va trencar dràsticament amb les convencions de l'època.