Capitán Fracasa

La novel·la arrenca amb dues imatges: el símbol Omega a la rúbrica d'un passaport i dues aus atacant-se a cops de picot al cel, imatge aquesta que sembla investida amb la força d'una profecia. El receptor del missatge inquietant que augura el passaport és un individu caigut en desgràcia dins l'entorn mafiós que ha freqüentat, i que s'amaga darrere de diversos noms ficticis: Marcel, Cerdán, Osorio... Però, qui ho envia? Qui s'amaga darrere el signe Omega? Els herois més entranyables de la novel·la moderna han estat personatges corrents, complexos i ambigus. La seva heroïcitat es redueix a inventariar una per una les experiències que emergeixen gràcies a la immersió atzarosa en una memòria apallissada. Ens resulta intolerable una vida sense ordre ni sentit: és indispensable rescatar-los amb l'ajuda de la ficció. Més encara (si és possible), com passa en aquesta novel·la, quan ni tan sols el narrador coneix les raons del seu infortuni. No obstant, quan se li ofereix aquest passaport la procedència del qual desconeix, ja compta amb una certesa, sap que no hi ha escapatòria possible. D'ara endavant, només li quedarà l'angoixant balanç dels seus records. El seu objectiu ja no serà fugir, sinó procurar que la mort no es converteixi en simple cerimònia del no-res.