Canción de despedida

L'amistat d'Isa, Gloria i Lucía es remunta als anys escolars. Juntes han lliurat mil batalles, però el temps ha destensat uns vincles que semblaven irrompibles, i les ferides del passat i els recels de l'edat adulta els impedeixen compartir-ho tot com feien aleshores. A l'equador de la trentena, totes tres emprenen un viatge a Santa Cruz de Tenerife a la recerca de Marga, una quarta amiga de la infància que va desaparèixer sense donar explicacions deu anys enrere. Després dels seus passos, s'enfrontaran als interrogants de l'ahir mentre intentaran reconciliar-se amb un present diferent del que havien somiat. La por a envellir, els anhels i els temors de la maternitat, la rutina conjugal, les servituds familiars, els traumes passats o les inquietuds sexuals són alguns dels assumptes que surten a la llum al llarg d'aquest passeig emocional, també les complicitats que perduren i les que es van quedar pel camí. Narrada des de tres punts de vista, Cançó de comiat s'endinsa a les ànimes de les protagonistes per mitjà de les veus. A través de les seves preocupacions i desitjos íntims, Elisenda Hernández Janés posa el focus en els dubtes existencials, els desenganys i els tabús d'una generació, en aquesta novel·la agredolça, però carregada de tendresa, sobre els alts i baixos de l'amistat i el trampós refugi de la nostàlgia.