Campo de retamas

El diccionari de María Moliner defineix "pecio" com "resta d'una nau naufragada o del que hi anava". En anomenar així els seus apunts breus, Rafael Sánchez Ferlosio sembla suggerir que, lluny d'aspirar a la "sentenciosa lapidarietat" dels aforismes, aquests textos testimonien més aviat els naufragis d'una voluntat que -per inconstància, mandra, impotència, o simplement per una recalcitrant desconfiança cap a "l'estúpida arrogància del convenciment"- ha desistit de l'esforç superior de perseguir un raonament fins a les seves últimes conseqüències, conformant-se amb la sola silueta, el simple amagament o fragment. Els restes no obeeixen a una fórmula homogènia: barregen reflexions, esbossos assagístics, records, comentaris, epigrames, donaires, apòlegs, poemes... Ingràvids per naturalesa, permeten endinsar-se sense dificultat en les principals obsessions de Ferlosio, desplegant-se en una panòplia de registres que va de l'humor al lirisme, de la indignació a la ironia, del concloent a allò especulatiu.