Caín

A Caín, Saramago torna als primers llibres de la Bíblia. A través d'un itinerari heterodox, recorre ciutats decadents i estables, palaus de tirans i camps de batalla de la mà dels principals protagonistes de l'Antic Testament, imprimint-li la música i l'humor refinat que caracteritzen la seva obra. Caín posa de manifest el que hi ha de modern i sorprenent a la prosa de Saramago: la capacitat de fer nova una història que es coneix de principi a fi. Una reflexió sobre l'origen del poder i les manipulacions que les diferents religions i els seus aliats temporals han exercit sobre les consciències dels homes per evitar que el pensament sigui lliure i l'ús de la voluntat independent de criteris religiosos. Una denúncia dels efectes perniciosos de les aliances entre religions i política. En definitiva, un al·legat contra un Déu que mata i condemna els qui diu haver creat a imatge i semblança seva, i que Caín resol de forma sorprenent.