C3PO en la corte del Rey Felipe

Aquesta és la crònica exuberant d'una pugna entre transformació i resistència que ha produït quatre anys de segrest de el mandat de les urnes. La crisi dels consensos de la transició explica gairebé tot el que ha passat en aquesta dècada fins a desembocar en el moment reaccionari en què estem immersos, encreuament de pulsions que recorren tot Occident i que aquí prenen cos en la constel·lació d'un vell nacionalcatolicisme que fa olor a Farias i encens de sagristia, amb un moment trumpista definit per la imantació popular de la més patent i violenta imbecil·litat política. En aquests escollits episodis nacionals pop -per buscar una etiqueta que els doni llinatge- es fa eloqüent com s'ha legitimat pas a pas una pulsió antidemocràtica mentre el funcionament institucional es esclerotitza. Però també es dóna compte dels èxits parcials de la modernització política, uns triomfs marcats per les urnes que està per veure si evitaran que el país torni a el furgó de cua que ha ocupat en la història de les reformes polítiques d'Occident.