Brocal

No passarà, oi? Dóna'm aquest respir, Bruno. Estarem tots dos sols. Necessitarem aprendre a donar-nos respirs. Estarem bé. El Carlos té raó. Quan doni a llum tot anirà millor. Serem amos de la nostra vida. Serem independents. Tinc recursos per tirar-te endavant, sigui a la ciutat o al camp o al desert o en una puta estació espacial. Sé fer coses amb les meves mans i transformar el no-res en una cosa productiva; sé imaginar somnis i construir artefactes contra els malsons, i esbrossar camins, i aixecar castells i demolir-los, i arrasar pobles enemics i plantar boscos. Sé parlar l'idioma dels qui em volen escoltar i em concentraré cent per cent en tu. Però saps què? Avui m'han trepitjat, escopit i insultat a la cara i no tinc ningú a qui explicar-ho més que a tu, que no hi ets encara, encara que sí que ets ja, però no et veig. No et puc mirar als ulls per plorar com diuen que plores quan mires el teu fill. Així que em deixaràs que avui segueixi per aquest camí.