Breve historia de los godos

A Breu Història dels Godos es recorren diversos segles i milers de quilòmetres es van succeir simbiosi culturals, guerres, construccions polítiques i ideològiques i, sobretot, un esforç denodat per integrar-se al món romà, primer com a aliats i després com a successors i hereus de la cultura de l'Imperi als dos regnes que van construir a Itàlia i Hispània. Poc a veure amb la imatge llegendària de crueltat i barbàrie. El primer va desaparèixer aviat, però el segon, el regne hispanogot, o visigot, de Toledo, es va convertir en el més complex i romanitzat d'Occident, amb intel·lectuals de la talla d'Isidoro de Sevilla i una legislació que va perdurar durant segles. Fermín Miranda-García ens fa veure clarament com els regnes d'Itàlia i Hispània que van construir ostrogots i visigots van assumir la continuïtat del que és romà sense negar la singularitat del que és germà, i això implicava tant mantenir les grans línies de pensament i institucionalització de la Roma cristiana com heretar les seves profundes debilitats i mancances. El regne hispanogot de Toledo, podia enlluernar Occident amb les cròniques de Joan de Bíclar, el pensament d'Isidor de Sevilla o la legislació del Liber Iudicum, però era incapaç d'organitzar un sistema successori, de controlar les lluites nobiliàries o d'afrontar els perills que poguessin venir de l'exterior.