Breve historia de al-Ándalus

Pot semblar una obvietat recordar que els musulmans van estar a la península durant més de vuit segles i que la seva estada va determinar nombrosos aspectes de la nostra identitat nacional com el flamenc, els dolços nadalencs, gran part del nostre llenguatge o el germen de la nostra poesia. Tot i això, encara cal recordar la història de l'estada musulmana a Espanya i també cal fer-ho d'una manera divulgativa i accessible a qualsevol persona. Aquesta és la tasca a què Ana Martos s'enfronta a Breu Història d'Al-Andalus, presentar la història d'un poble que va saber conviure amb els antics habitants de la península i que va portar, a més, la civilització i la cultura que Espanya havia perdut després de la marxa dels romans. L'islam hereta el saber grecoromà i el saber oriental per la seva pacífica expansió per Pèrsia i per Bizanci, aquest saber s'havia perdut a l'Europa governada pels bàrbars. A la Península Ibèrica van arribar convidats per un rei visigot perquè l'ajudessin en les lluites intestines. Els musulmans, aprofitant la debilitat i la fragmentació visigoda van decidir quedar-s'hi i van portar amb ells una esplendor cultural que ja no es recordava. Breu Història d'Al-Àndalus ens presenta d'una manera sintètica i desmitificadora la glòria del califat de Còrdova creat pels Omeies però també les divisions i els enfrontaments dinàstics que van provocar l'entrada d'almoràvits i coixins i la conseqüent divisió en regnes independents. La resistència cristiana, que havia conviscut pacíficament amb l'islam, aprofita aquesta divisió per anar recuperant territoris, la recuperació total de la península no es donarà fins que els Reis Catòlics no uneixin els regnes de Castella i Aragó i aprofitin la debilitat nassarita per conquerir Granada . Després d'un breu període de convivència dels moriscos en territori cristià, van anar perdent, de mica en mica, els seus furs fins que són definitivament expulsats en temps de Ferran III. Al-Àndalus no va ser només la província més occidental de l'imperi islàmic medieval, també va ser el centre cultural de l'Edat Mitjana on es van cultivar les arts, les ciències i la civilització més sofisticada de l'època, les relacions entre el cristianisme i l'islam van provocar un enriquiment cultural a la península sense comparació.