Borrador de la vela y la llama

A més de tractar-se d'un objecte present a la vida quotidiana dels éssers humans durant segles, l'espelma encesa constitueix una imatge tan expressiva com constant a les arts i les lletres d'Occident. El valor simbòlic de la vela i la seva flama és d'una riquesa inusitada, fins al punt que s'hauria de parlar no d'un valor sinó de valors múltiples, des de la seva visió com a atribut de la divinitat fins a la seva rellevància en la representació de la vida i del temps (inclòs el temps del rellotge), passant pel seu caràcter de símil agut del transitori o el seu inevitable vincle amb la mort, la memòria i la sacralitat, entre molts altres aspectes que aquest assaig analitza. Per al poeta Andrés Sánchez Robayna, estem davant 'un motiu unitari i dinàmic alhora', capaç de mobilitzar la imaginació de poetes tan diversos com Quevedo i Coleridge, Yeats i Rilke, Kavafis i Akhmàtova, o artistes com El Greco i Friedrich, Picasso i Giacometti, Dora Maar i Remedios Varo, Broodthaers i Tarkovski. Aquestes pàgines proposen un recorregut històric i interpretatiu per un dels motius literaris i artístics més fecunds de la imaginació creadora occidental.