Bolero

No hi ha hagut al segle XX un gènere de cançó més agradat i degustat pels hispanoparlants. Nascut cubà i renacionalitzat mexicà, el bolero és avui una música universal i tots els països de la nostra àrea lingüística han estat els seus consumidors, força dels quals els creadors. No hi ha dubte que ha estat i és, més que altres, la gran cançó llatinoamericana. Però, a més, és un ball, el més democràtic (i pecaminós, al seu dia) de tots els de parelles enllaçades, i una forma de poesia que entronca amb la més il·lustre tradició lírica occidental: aquella que, nascuda a la Provença i encunyada a les riberes de l'amor cortès, llogaran Petrarca i els seus continuadors i renovarà el Modernisme, indagant en la temàtica de l'amor-passió fins a extenuar-se. En aquest brillant i aclaridor assaig, José Javier León aborda les seves arrels i la seva diversitat i incideix en un aspecte que ningú havia rastrejat amb deteniment: el bolero constitueix una religió heretge el credo, la imatgeria i la litúrgia de la qual s'originen en la violació conscient dels manaments sisè i novè del catecisme, és a dir els que limiten les pràctiques sexuals i el seu somni. Hi ha un bolero per a cada pecat damor. I cada vici persegueix el bolero.