Baudelaire, el irreductible

Considerat per molts el profeta de la modernitat, l'actitud de Baudelaire envers el dogma del progrés, simbolitzat per la premsa, la fotografia, la gran ciutat i tants fenòmens socials i culturals més, va ser ambigua. Les manifestacions del novíssim van repel·lir i captivar el poeta a parts iguals. Va renegar de les creacions i les dinàmiques de la modernitat per les seves conseqüències socials, psicològiques, morals, artístiques i fins i tot metafísiques, però hi va tornar sense parar; els diaris de gran tirada el repugnaven, però va assetjar els "canalles" dels directors perquè ho publiquessin; va carregar contra la fotografia, i no obstant és el protagonista d'alguns dels millors retrats d'escriptor que coneixem. Aquesta eterna ambivalència constitueix el teló de fons de L'esplín de París, suma de les contradiccions del darrer Baudelaire, autèntic objector de consciència modern, tan insospitat com irreductible, que Compagnon, amb la seva característica perspicàcia i finor, ens convida a descobrir.