Baserria (h)uz(s)ten

La nostra mare ha marxat. Abans, el pare i l'àvia van marxar. A la terra silenciosa De moment no hi ha ningú a la granja. Ara hem de buidar la finca. I les coses no són només coses, també són portadores de rastres humans. Armaris tancats, roba, roba, bufandes, habitacions, portes, flors, boscos propers, vent, pluja, solitud, dolor, mort. No hi ha paraules per descriure tot això, si no poesia. Els poemes m'han ajudat a omplir l'espai buit. Em van ajudar a treure una cosa que havia oblidat en el fons. Un poema pot suggerir allò que no es pot dir. S'endinsa més en l'abisme sense fi.