Barraskiloek baino bat gehiago

Els meus pares van ser capaços d'aguantar el que sentien, i aguantar, i aguantar, i finalment, la ràbia també va començar a niuar a les meves cordes vocals. Vaig sentir com si em faltava l'alè i, en els moments més crítics, intentava desesperadament abocar la massa negra llisosa que m'envoltava. El silenci d'aquell terrat ressonava incessantment. I jo, necessitava soroll. Solia escoltar la caracola que portava la tieta Ana d'una platja llunyana a la recerca de consol i, al principi, em recolzava el brunzit que venia de dins. La closca va mantenir el swing de les ones blaves; mar en calma, gairebé mort. I jo, necessitava soroll. Que el mar sigui brut; que ataca les roques.