Bankia desde dentro

El 7 de maig del 2012, Rodrigo Rato va anunciar la seva dimissió com a president de BFA i de Bankia per donar pas a José Ignacio Goirigolzarri, banquer de prestigi. Aquell mateix dia havia clarejat amb diverses notícies en mitjans de comunicació apuntant a la imminent injecció de diners públics a l'entitat. Però s'aclaria poc sobre si això era el resultat de l'execució de l'anomenat "Pla Rato", en què es portava treballant els últims mesos -amb una estructura de préstec- o si, per contra, era el preludi d'un canvi radical a la cúpula directiva. Espanya estava al focus de les autoritats internacionals, tant FMI com Comissió Europea i BCE, pels problemes del sector financer. Dins del mateix, totes les mirades es dirigien a Bankia per la seva mida. El govern va rebutjar el model de Rato per insuficient. El nou equip va determinar en dues setmanes les necessitats vertaderes del banc, un exercici ratificat per l'anàlisi posterior dels organismes europeus, que van determinar el muntant final a destinar a BFA-Bankia. Però com es va arribar a aquesta situació? Juan Emilio Maíllo Belda, director de Comunicació Externa de Bankia, desgrana totes les claus per entendre el que ha passat. En la seva etapa, va viure en primera persona el canvi a la cúpula del banc, el procés de sanejament i el ressorgiment del banc en termes financers i reputacionals, així com els avenços en la recuperació per part de l'Estat dels ajuts destinats a Bankia. Aquest llibre relata des de l'experiència la manera com l'entitat va gestionar la sortida de sis mil empleats, el tancament de mil oficines, la denúncia de les targetes black i altres casos judicials, la devolució del que s'ha invertit en preferents, el procés de venda de un club de futbol com el València i la recent integració de Bankia a CaixaBank.