Balvanera

La seva mare era puta. El seu pare, anglès. No tenia cognom quan el cognom era l'única cosa que espantava la gana. Tot i així, il·lús, Camacho es va empenyorar a guanyar-se el pa amb l'únic mèric de ser honrat, i tot se'n va anar al carall. Per força pengen. Una puta beata, un indi mut, un frare descregut i aquest hideputa honrat intentaran robar el carregament més gran de la història de la flora d'índies. A l'altra banda de la mar oceana, en aquella Nova Espanya d'un imperi on no es pon el sol, en un Yucatan on la pluja tropical esborrava les misericòrdies, els cellers de la Balvanera s'estaven omplint amb la mercaderia més valuosa del seu temps: el pal de tint. I, mentrestant, la Parca buscava cobrar-se els deutes...