Azucre

Galícia, 1853. L'hivern més plujós de la història ha destrossat les collites i una epidèmia de còlera comença a fer estralls entre la població. Orestes, el Tísic, el Rañeta i Trasdelrío, el Comido, Tomás el de Coruña i molts altres rapinyaires que anhelen un futur millor per a ells i les seves famílies decideixen abandonar casa seva i partir rumb a Cuba per guanyar-se la vida a les plantacions de canya de sucre. Però aquest viatge els té reservat un calvari que les seves càndides ments no haurien estat mai capaces d'imaginar. Sucre és el relat novel·lat de l'autèntica història de mil set-cents joves que van viatjar a Cuba per treballar i van acabar venuts com a esclaus per obra d'Urbano Feijóo de Sotomayor, un gallec establert a l'illa que, aprofitant la situació de necessitat dels seus compatriotes, va promoure una campanya de colonització blanca i substitució de la mà d'obra portada des de l'Àfrica. Aquestes pàgines estremidorament belles, hipnòtiques i evocadores, allunyades d'informes oficials i anàlisis fredes, donen veu als silenciats d'aquest terrible succés que en el seu moment va constituir un autèntic escàndol i que la memòria no pot ignorar.