Augusto

Idus de març de l'any 44 aC, Juli Cèsar va ser assassinat als peus de l'estàtua de Pompeu. En aquell moment, Octavio no era més que un obscur adolescent acabat d'adoptar pel primer home de Roma. Davant el magnicidi, va fer un pas endavant i es va proclamar el seu legítim hereu i successor. Ningú el va prendre seriosament; no obstant això, en pocs mesos va formar un exèrcit i va aconseguir aixecar-se com un dels tres homes més poderosos del moment amb Marc Antoni i Lèpid. Durant la dècada següent la seva autoritat es va anar consolidant mentre Marco Antonio fracassava a Orient i queia als braços de Cleòpatra. Octavio, confiat en les seves forces, va atacar el seu vell aliat i el va vèncer. El 31 a.C., ja sense rivals, es va convertir en el primer emperador acabant per sempre amb la República. I així, Octavio va passar a anomenar-se Augusto i Roma es va transformar en un imperi. Consumat manipulador, propagandista i amb gran domini de la teatralitat, Augusto podia ser impulsiu i emocional, despietat i generós. De la família i els amics esperava que representessin els papers que els havia assignat, per això va exiliar la seva filla i el seu nét quan no es van ajustar al guió. Va ser el seu un govern ple de contradiccions, per la qual cosa la seva personalitat resulta difícil d'aprehendre. En aquesta nova biografia, Adrian Goldsworthy -com ja va fer per abordar la figura de Juli Cèsar- es recolza exclusivament en les fonts antigues per tractar detalladament l'existència de l'emperador i donar nova llum sobre l'home i la seva època.