Atlas

Un llibre és totes les coses, i hi ha llibres que són tots els llibres. En el passat existia un llibre anomenat enciclopèdia on el món es mirava i intentava saber de si mateix: trobar les selves, els mars, les estrelles, els prínceps i els captaires, els filòsofs i les prostitutes, la veritat i la mentida que tracta de imitar-la. El món era parc i sense color, però l'enciclopèdia el tornava digne de l'aventura: on els objectes vivien aïllats i en penombra, sense guardar contacte amb els cossos anodins del seu voltant, el llibre els feia trobar-se, anomenar-se els uns als altres, compartir traces, recórrer a la metàfora i el plagi; on imperaven l'albarà i el tràmit administratiu, el llibre trucava al vertigen, al mapa del tresor; on les cares anònimes dels homes s'arrelaven per fer cua o agafar l'autobús, el llibre identificava assassins, cortesanes, agents secrets, sacerdotesses i bojos. El món era opac i gris darrere del vidre de la finestra; l'enciclopèdia era lluminosa i vasta, inesgotable, sota el paper de les guardes. Diuen que aquests llibres van deixar d'existir, que es van extingir davant l'arribada de màquines que ho saben tot, o que en presumeixen. Però n'hi ha que no es resignen, i segueixen acariciant aquesta vella ambició: que allò de dins sigui allò de fora, que la vigília imiti el son, que el tigre, els núvols, els diamants, les màquines de cosir, les dents, les espases, les ciutats, la sang i els cocodrils siguin, primer i sobretot, paraules en una pàgina, signes per descobrir.