Atenas 403

A finals del segle V a. C., la guerra del Peloponès va conduir a la derrota d'Atenes. Aprofitant la desfeta, una comissió de trenta oligarques va abolir les institucions democràtiques que havien regit la vida política de la ciutat durant un segle: va ser el començament d'una sagnant guerra civil que va durar una mica més d'un any. Però els demòcrates no es van quedar de braços plegats. A finals del 404, Trasíbul va reunir un exèrcit de voluntaris i, després de diverses victòries contundents i difícils negociacions, a la tardor del 403 es va aconseguir la reconciliació i la democràcia va quedar restablida. A partir de la destinació de deu singulars figures històriques, aquest assaig aborda els fets des d'un nou angle. Inspirant-se en el model del cor del teatre grec, ens ofereix una visió renovada de la societat atenesa que defuig les categories tradicionals que distingien exclusivament entre ciutadans, estrangers i esclaus. El conflicte va donar lloc a col·lectius múltiples i canviants, organitzats al voltant de figures clau, com ara l'inclassificable Sòcrates, l'oligarca Critias, el retòric Lísies, però també l'escrigui Nicòmac, l'antic esclau Geris o la sacerdotessa Lisímaca. En examinar aquest cor, es van revelant les jerarquies i tensions que el travessen, i també les pràctiques i les emocions que l'uneixen. Donant forma a una nova sociologia de la polis sota el signe de la pluralitat i la contingència, aquesta història coral apunta, en última instància, a la manera com es construeix la societat: per quins processos arriba una sòlida comunitat a esquinçar-se, o fins i tot a desintegrar-se, i després a refundar-se? Una original i aclaridora reflexió que dialoga directament amb el món actual.