Así creamos monstruos

S'han explicat moltes històries sobre monstres com el yeti, el bigfoot, el xuclabres o el monstre del llac Ness, que aquesta paraciència anomenada criptozoologia considera animals reals. A molts llibres s'han exposat els arguments a favor i en contra i les suposades proves de la seva existència. Del que sens dubte és que aquestes i altres criatures misterioses s'han convertit en llegendes del nostre temps. Més enllà de valorar les proves científiques, en aquest llibre es fa una història dels fets que van generar aquestes llegendes, s'observa l'evolució de les creences i s'analitza el marc cultural on van sorgir. Rellegint les cròniques antigues, podem entendre d'on van partir les narracions dels marins sobre el kraken, les sirenes i la gran serp marina. Revisant els mites sobre les races monstruoses, els gegants, l'home salvatge i l'home-mono, veiem brollar la figura del monstre homínid, com els yetis asiàtics o el sasquatch i el bigfoot americans. Les llegendes contemporànies ens parlen de visions de criatures com el gos negre, el felí fantasma i, és clar, el monstre millennial que és el xuclabres, nascut amb l'era d'internet. A diferència dels criptozoòlegs i dels escèptics, Ignacio Cabria ha buscat comprendre els mecanismes cognitius, sociològics i culturals que han operat en cada cas per fer del monstre una icona del nostre temps i un símbol d'una nova manera de veure el món natural, perquè com a construcció cultural que és, el monstre és un concepte més que un ésser viu.