As vaidosas agonías

"As vaidosas agonías", títol d'un epígraf de Gesualdo Bufalino, és un poemari que ha anat creixent durant els cent dies que va durar el confinament i que neix de l'experiència d'aquest fet insòlit i terrible que sacseja el món. Aquests versos són anotacions d'aquell viatge comunitari als territoris de la mort, una exploració poètica d'un temps inesperat de por i la seva constància per a la desolació. La veu poètica, que intenta comunicar-se amb l'absent enmig de la confusió, és un fil de desànim que recorre el text assegut en el buit als miralls de l'esperança.