Arte y Caja de Reparaciones

S'anomenava Caixa de Reparacions el conjunt de béns requisats als colpistes amb l'objectiu de poder afrontar amb ells els trencaments que la guerra havia provocat al país. La majoria eren de caràcter econòmic, però la qüestió és si també es podien trobar peces de valor patrimonial, com s'ha pogut comprovar. De fet, havien estat lliurades el 1938 a la Junta del Tresor Artístic, encarregada de la tasca de salvament patrimonial-artístic. Les més importants seran evacuades al final de la guerra a Ginebra, a la seu de la Societat de Nacions. Arribats a principis de 1939 Juan Negrín, preveient el pitjor, havia donat ordre de començar a embalar i enviar els béns procedents de la Caixa de Reparacions amb destinació a Mèxic per sufragar les despeses de l'exili. Aquesta és la primera part del llibre. La segona està centrada en el viatge del iot “Vita” a Mèxic amb béns fonamentalment de la Caixa de Reparacions. Sobre aquest iot s'ha escrit molt, però són també nombroses les incògnites, especialment pel que fa a la seva càrrega i si hi havia béns de caràcter patrimonial. El fet que fos Indalecio Prieto, en oberta bel·ligerància amb Negrín, el que prengués possessió del iot, aprofundeix més el problema per la manca evident d'inventari del carregament. La clau d'aquesta investigació és no aïllar l'estudi del "Vita", sinó relacionar-lo i confrontar-lo amb l'evacuació de les obres d'art a Ginebra. La tercera part se centra en la gestió franquista en la postguerra immediata dels béns de la Caixa de Reparacions. Es tracta d'analitzar el destí d'aquestes peces, amb pintures de primera importància, les devolucions, els lliuraments en dipòsit i els desviaments. A partir d'una estada de recerca a Mèxic, l'autor ha pogut accedir a una documentació d'arxiu nombrosa, en gran part inèdita, de manera que l'objectiu d'aquest llibre és aportar nova informació amb l'ànim de poder aclarir aquest enigma històric.