Arquitectura de las pequeñas cosas

Ningú sospitava que la menys extraordinària de les arquitectures, la de la casa, la nostra llar, passaria en poc temps a canviar-ne tant el sentit. Si tradicionalment aquesta caixa carregada d'hipoteques i habitacions ha constituït l'hàbitat més immediat de l'ésser humà i el seu lloc de partida diari, els canvis vertiginosos a què està sotmesa des de temps recents la doten de noves i profundes dimensions existencials. "Què ens pot ensenyar la casa i les seves habitacions?". Davant de cada tremolor del món, de cada exigu moviment social, la casa permet escoltar la remor del temps com un autèntic sismògraf. Com a "gran dipòsit" on acaben abandonades les restes tècniques o culturals de cada època, la casa encara compleix amb el seu deure. Quan la casa lluita per ser el centre des d'on reconstruir la intimitat i la quotidianitat, qualsevol virulent cataclisme revela que la seva capacitat de refugi, encara que oblidat, roman intacte. És així com a la casa de cada dia resideix la nostra identitat com a subjectes.