Araceli

Manuele és un home d'uns quaranta anys que cultiva amb cura la infelicitat. Peculiar, misantrop i homosexual, viu amb el record sempre present de la dona que li va donar la vida i que va morir quan ell era un nen: la bella i rebel Araceli. A la recerca de les arrels, Manuele decideix deixar Milà i aventurar-se fins a un poble perdut d'Almeria, d'on procedeix la família materna. Aquest viatge, que es va imaginar com un retrobament, aviat es converteix en un malson en què es difumina l'antiga imatge d'Araceli i triomfen els fantasmes del narrador. Apareix també el seu oncle, un soldat que va combatre a la Guerra Civil, i el pare, un noble piemontès i etern rival de Manuele, i finalment s'imposa el lament d'un home que no va créixer i que prefereix plorar els amors perduts a les morts reals.