Aquí hay avería

Viti, envaït de droga, vestit de bruixot culpable, de violeta i vici, amb els cabells incendiats, no té boca perquè només necessita un ull per combregar al sagrari de la cambra de bany. Sorgeix a la nit arrossegat pels corrents rossos, posseït pel deliri groc, patètic en el seu patetisme, s'atura un moment a observar les estrelles que inventen líquids i records. Una sola gota va ennuvolar la seva joventut, i aquí continua esperant els seus amics, que ja se'n van anar per sempre sense acomiadar-se. "Una última festa" es diu sabent que serà mentida, i recorre una altra vegada l'el·lipsi del passadís que porta al servei, el seu palau fosc i brut, per il·luminar-lo de plor.