Aquello que dábamos por bueno

Un canvi de segle sempre s'espera amb certa expectació i optimisme perquè confiem que deixarà enrere tot allò que ens ha pertorbat a l'anterior. Tot i això, l'entrada al segle XXI ha estat més que accidentada. Després de la Gran Recessió, quan semblava que superàvem deu anys llargs d'inestabilitat econòmica i social, va irrompre la pesta. Des d'aleshores, el món ha esdevingut un lloc més incert, fràgil i inabordable, on triomfen la immediatesa, el relativisme i els falsos profetes, una era que qüestiona tot allò que donàvem per bo. Aquest és el títol que el periodista i director d'El Confidencial, Nacho Cardero, ha triat per al llibre. Allò que donàvem per bo no és un diari personal, ni un assaig, ni una crònica periodística, però tot és alhora. És un text escrit a cor obert, sense anestèsia, que descriu en veu alta les experiències de molts, allò que hem viscut i allò que hem sentit quan la crisi es va fer permanent i l'escala de valors sobre la qual havíem aixecat la nostra societat s'ensorrava a poc a poc.